dissabte, 12 de febrer de 2011

Premi Sambori Òmnium 2011

Òmnium Cultural va convocar el V Premi Sambori escolar de narrativa en català destinat a promoure l'ús literari del català a les escoles i instituts del Principat , La Franja i Catalunya Nord.
La nostra escola va participar-hi amb tots els alumnes a nivell d'Inicial, Mitjà i Superior. Els nens escollits per presentar les seves narracions han estat els següents:

Felicitats a tots ells.

Cicle Inicial

Nerea

EL GOSSET JUGANER

Hi havia una vegada un gos que es deia “Pinsai”. A Pinsai li agradava molt jugar amb els nens.
Un dia, el gosset va anar a jugar amb el seu millor amic Pere, però va tenir un disgust molt gran. La pilota amb la que jugaven va anar a la carretera i la va trepitjar un cotxe. Pinsai i el seu amic Pere pensaven i pensaven a veure com podien arreglar la pilota.
El Pere va tenir una idea: anirem a l´edifici tan gran d´aquí al costat, que és on treballa el meu pare, és un taller i potser sabrà com arreglar la pilota. Pinsai va estar d´acord per que volia recuperar la seva preciosa pilota. Però el pare d´en Pere va dir que no podia arreglar-la perquè aquell taller soles era per arreglar bicicletas.
Tots dos van marxar amb la seva pilota cap a casa. Quan arrivaren, baix de l´arbre de Nadal hi van veure que hi havia una pilota molt bonica de l´equip de futbol del Barcelona. Vet aquí un gat vet aquí un gos este conte ja s´ha fos.

Guillem

L'EQUIP DE GOSSOS

Hi havia una vegada uns nens que es deien Guillem i Rosa. Aquests jugaven a futbol amb els seus gossos. Un dia Guillem i Rosa van tenir una idea.
La idea era fer un equip de futbol per al poble on vivien. Li van preguntar al Govern Municipal i l´alcalde va contestar que si.
La noticia es va escampar per tota Catalunya i al final es va fer una lliga. L’equip de Campredó, que era el poble on vivien els xiquets, es deia “Unió Esportiva Campredó. Els entrenadors de la Unió Esportiva Campredó eren els amics de Rosa i Guillem. Quan va començar la lliga, l´equip de futbol li tocava jugar contra el Tortosa. A la primera part anaven 1-o a favor del Campredó. El gol l ’havia marcat “Taqueta” ,el gos de Rosa i Guillem. Van seguir així i al final del partit van quedar 3-0 .Van guanyar la lliga i van ser els millors.

Àngela

LA NENA QUE ES VA TROBAR UNA FADA

Havia una vegada una nena que es deia Mariona. Un dia Mariona anava caminant pel bosc i es va trobar amb una fada. Esta li va donar una poció màgica per a entrar al seu món.
El món de les fades era impresionant. Mariona li va preguntar a la fada: Com et diuen? I ella li va contestar: em diuen Flora. La xiqueta li va preguntar si volia que foren amigues i la fada va contestar que si. Les fades tenien unes cases molt rares: unes eren cargols, altres eren castells i fins i tot hi havien cases fetes de dolços. La millor amiga de la fada Flora era la fada de les dents, i es deia Estela.
Mariona va recordar que tenia que tornar a casa seva, però com podia tornar-hi?
La fada Flora li donà una poció màgica per a tornar a ser gran i així tornar a casa. Quan va arrivar, la mare de la Mariona preocupada li va preguntar: On has estat?
Mariona que no volia contar on havia estat li va dir que caminant pel bosc. Después la xiqueta va sopar i es va dormir.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte s´ha acabat.

Cicle Mitjà

Karina

EMY L'ABELLA VALENTA

Un dia molt radiant amb un esplèndid sol, Emy es va despertar molt d'hora del seu rusc. Els seus amics es preguntaven:
- Què fa tan d'hora desperta?
- On vas aviat i sola? - Li pregunta una amiga.
- He somiat amb un deliciós menjar i ja me l’estic imaginant - li respon - portaré mel de les flors més grans i boniques que hi hagi al bosc per fer un gran dinar''.
- Crec que és molt perillós que vagis tan sola.
- No em passarà res i a més no tinc por.
- Per què no demanes ajuda? Sola no podràs fer-ho
- No! Tinc molta força i puc fer-ho sola.
Emy va buscar amb molt afany les flors més grans. Es va allunyar massa del seu rusc i es va trobar una enorme flor que tenia molta mel i en va recollir tanta que no podia més. Estava capficada en portar tota la mel que trobés i ningú no li faria canviar d’opinió.
S’estava fent de nit i Emy seguia recollint mel.
- Se va trobar un cuquet que li va dir:
- Perquè no deixes que les teues amigues vinguin a recollir la resta de la mel. Tu sola no podràs portar-la tota. Amb l'ajuda de les altres abelles seria molt més fàcil i ràpid.
-Tots es van riure de mi, va pensar l'orgullosa Emy, sense fer-li cas al savi cuquet.
Però Emy estava massa esgotada i no podia més. No podria tornar al seu rusc sense la mel que havia promès. Volia que tots l’aplaudissin en veure-la arribar amb molta mel. Allí es va quedar, descansant sota les flors que mai havia vist.
-Maria, la amiga d' Emy, estava preocupada. Havia passat molt de temps des de que Emy havia sortit a recollir la mel i encara no havia tornat. Se estava fent de nit i Maria no sabia què fer ...''Segur que ja arribarà'' - va pensar. I es va quedar esperant a la porta del rusc. Emy no arribava. Era de nit i Maria va sentir molta por.
On estaria Emy?, li hauria passat alguna cosa?.
- No podia dormir i s'imaginava moltes coses i es va quedar dormida.
-Quan es va despertar va sentir un fred en tot el cos i va veure que Emy no havia arribat.
Va avisar a totes les amigues i van organitzar una gran recerca per trobar a la seva amiga.
- Totes les abelles van preparar les seves motxilles. No tornarien al rusc sense haver-la trobat. Van buscar per tot arreu.
No van descansar ni un sol moment i al capvespre van descobrir una enorme flor que mai havien vist. Es van apropar totes les abelles molt amb compte a aquella flor.
-Va ser quan van trobar a Emy que estava congelada sota l'enorme flor. Havia mort de fred, però la seva cara tenia un somriure.
Aquella va ser la seva última aventura, però va ser molt feliç i Maria ho sabia.
- I totes les seves amigues tenien molta pena.
- Però Emy va ser molt valenta i totes es sentien orgulloses d'ella i sempre la recordaran amb afecte.

Rosa

EN GUILLEM I EL FÚTBOL

Hi havia una vegada un nen que es deia Guillem que tenia 11 anys. En Guillem des de tota la vida li havia encantat el futbol, però els seus pares eren pobres, i no li podien pagar que entrenes al futbol a l’equip del poble. El dia 1 de setembre el Guillem va entrar molt content a casa i als seus pares els ho va dir: ja fan les proves per poder entrar a l’equip de futbol!!!! Però els pares li van donar una mala notícia aquest any tampoc no el podien apuntar-lo. El Guillem es va ficar molt trist però es va dir a ell mateix: La meva afició és el futbol encara em queden dos setmanes per poder guanyar diners i poder-me’l pagar jo mateix. Dit i fet, en Guillem va començar a buscar un treball adequat que pogués anar a l’escola i treballar al mateix temps, i ho va aconseguir: cada dia de 9 a 1 i de 3 a 5 l’escola i de 1 a 2 i de 5 a 7 treballaria de cambrer al bar del poble. El Guillem es pensava que seria fàcil fer de cambrer i es va dirigir cap al bar per començar i li van dir: Avui que es el teu primer dia només et fem anar a demanar a les taules el que volen. T’expliquem aquella és la taula 1, aquella la 2....... I així fins la 14. I va començar a treballar, va anar a la taula 1 a demanar i després li va dir al cap que era a la taula 2 llavors van servir el de la taula 1 a la 2!!!!! Però per sort li van donar una altra oportunitat i no es va equivocar durant tot el dia i li van donar 20 euros d’aquell dia. El següent dia li va passar el mateix: es va equivocar de taula la última vegada, i li van donar 20 euros i el van despatxar dient-li: t’has equivocat de taula no podem tindre un cambrer que s’equivoqui de taula per tant et despatxem. Que trist va estar en Guillem però més trist va estar quan va arribar a casa, la seva àvia s’havia mort! En Guillem es va posar a plorar i va recordar els moments que havia passat amb ella ajudant-la a portar les bosses de la botiga quan pesaven massa, anant-li a comprar el pa els dies que plovia o senzillament acompanyant-la a passejar els dies que feia sol. Que bé s’ho passaven i que agraïda que estava la iaia!!!! I va ser ara quan va recordar que hi havia molta gent que necessitava ajuda com la seva iaia. Ell s’havia quedat sense feina i va pensar: treballaré per les cases de la gent que em necessita per qualsevol cosa que no pugui fer. I dit i fet va començar a ficar cartells per tot el poble i el següent dia li va trucar el primer client: Era una mare que el seu fill estava a 40 de febre i no podia anar a comprar-li les medecines i li pagaria 10 euros i en Guillem va anar a casa d’aquella noia a buscar les receptes de medecina que necessitava i es va dirigir cap a la farmàcia, un cop va tenir les medicines va tornar cap a casa d’aquella mare per donar-li les medecines, la mare li va donar les gracies i li va donar els diners. El dia següent era dissabte i li va trucar un home de 70 anys que se n’anava d’excursió i necessitava que l’acompanyes perquè sol no podia i li donaria 30 euros, i naturalment va dir que si en Guillem. Quan van tornar l’home li va donar els diners i li va dir que marxés. El dia següent el va trucar una noia que començava a treballar i que necessitava algú que li portes el seu fill al col•legi i li donaria 10 euros. Aquella nit en Guillem va contar tots els diners que havia recollit i li va sortit 90 euros. En Guillem va dir: -Ara me’n falten 60! El dia següent el va trucar la seva tia que necessitava que passes la tarda amb el seu fill perquè ella no podia i li donaria 15 euros. El dia següent li va trucar una dona embarassada que necessitava anar a comprar però no podia perquè havia d’anar al metge i li donaria 10 euros. El dia següent li va trucar la mateixa dona del dia anterior i li va dir que li anés a comprar el pa i li donaria 10 euros. Aquella nit va contar els diners que havia aconseguit i li va sortir 125 euros. El dia següent li va trucar una noia i li va dir que el seu pare estava malalt i que li donaria 25 euros si cuidava al seu pare duran tot el dia. Aquella nit va contar els diners i li va surtir150 euros!! El que necessitava va dir en Guillem i va anar tot content als seus pares i els ho va dir: ja tinc prous diners per pagar-me el futbol!!!! El dia següent en Guillem va anar a l’estadi de l’equip de futbol i va dir que volia fer les proves d’accés i les va fer. Al cap d’una estona l’entrenador li va dir: --Noi tens molt de talent et deixem entrar. Que content es va ficar en Guillem i va dir: --Ha servit per a alguna cosa tots els esforços que he fet!!! Va passar una temporada i era el dia que se decidia qui era el millor jugador de totes les divisions... I va resultar que en Guillem va ser el millor jugador del món!!!!!!!!!!!(de la seva divisió) Que content es va ficar en Guillem i va decidir que el premi se’l tenia que quedar l’equip perquè sense l’equip ell no hauria guanyat el premi, i naturalment l’equip va acceptar la proposta del Guillem i des d’aquell dia el Guillem cada premi que guanya el dóna al seu equip.

Carla

LA NENA QUE ES VA TROBAR UNA FADA

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria, un dia anava pel bosc i li va caure al cap una gla. De cop i volta es va girar i va veure una llum que se n’anava volant, ella la va seguir i es va trobar un munt de llums com aquelles! Però no les veia molt bé es va aproximar més i després va veure uns éssers que ella mai havia cregut, les fades.
Llavors va tancar els ulls per si era un somni i no ho era!
La nena se’n va anar i una fada la va seguir!
Llavors la fada li va dir:
-Tranquil•la no et faré res.
Llavors la Maria li va dir:
-Hola, ho sento jo em dic Maria i tu?
La fada va dir:
-Jo hem dic Flora i sóc la fada de la natura.
La Maria li va dir:
-Podríem ser molt amigues!!!
La Maria havia d’anar al col•legi i no podia portar a la fada .
I li va dir:
-Ho sento ara vaig al col•legi, si vols ara et pots quedar aquí.
I la fada es va posar molt trista.
La Maria li contava a la seva amiga Paula que es va trobar una fada, però ella no se ho creia.
Llavors la fada es va escapar per la finestra, i va anar al col•legi.
I ella no sabia que hi havia tants xiquets i xiquetes. Els xiquets i les xiquetes no la van veure perquè si la veien la voldrien agarrar.
De seguida la Flora va anar a buscar a la Maria.
I la Paula ja va creure que la Maria tenia una fada de veritat.
I la Paula va dir:
- Oh, és una fada de veritat!
La Maria va dir:
Has vist com era veritat!!!!!!!
La fada va dir:
- Ho sento Maria és l’ última vegada que ens veiem perquè la meva germana s’ha mort, de record et donaré el meu amulet de la natura. Guarda-te’l i et donarà molta sort. Adéu! Una altra cosa, mai reveleu el secret que les fades existeixen.
I la Maria tota trista diu bé mai t’oblidaré!
Van passar uns anys i la Maria va anar al bosc per recordar la Flora i va veure a la Flora i a la seva filla. La Flora no va veure la Maria però aquesta en veure que la Flora estava bé ja es va quedar més tranquil•la.

Cicle Superior

Roger

EL MILLOR TAURÓ DEL PLANETA TERRA

Havia una vegada un tauró a la mar Mediterrània que era invencible; a totes les persones que es creuaven amb la seva vida se les cruspia i deia mmm... que bo aquest sabor.
El tauró era gris i amb les dents punxegudes. Un dia els submarinistes Roger, Alonso i Xavier van veure el tauró i el miraven amb molt d’afecte. Ell els va dir:
- Els meus pares em van abandonar i ara em vull venjar de tothom menys de vosaltres perquè enteneu el que em passa.
Alonso va anar a buscar coralls i en Xavier i en Roger es van quedar amb el tauró. En tornar, al tauró li van portar un munt de peixos. Al mig dia el tauró estava ple i es va ficar a plorar ja que li feia mal la panxa. El submarinistes Roger, Alonso i Xavier van dir:
- No et moguis d’aquí que demà tornarem.
El tauró va dir:
- Val, val no em mouré del lloc.
Els submarinistes li van contestar:
- Segur, segur?
L’endemà van tornar en barca els tres submarinistes; es van tirar a l’aigua i el van trobar a una cova dormint.
Els submarinistes Alonso, Roger i Xavier li van ficar DIAMANT.
- Quin nom més bonic! Va exclamar Roger.
Li van donar galetes al tauró i el van salvar per sempre dels pescadors de taurons que se’l volien menjar amb patates fregides.
Se’l van endur a l'aquàrium de Barcelona i allí el van acollir molt bé les encarregades de l'aquari Marga, Sònia i Xaro. El van ficar amb altres taurons invencibles de la mar Mediterrània i el van atendre molt bé.
El tauró va viure molt feliç la resta de la seva vida
Conte contat, conte del tauró acabat.

Alba Sanz

L'OVELLA FANTÀSTICA
Eren les sis de la matinada, i per mala sort vaig haver d’anar a ajudar al meu avi amb el ramat d’ovelles.

A les set vaig arribar a casa l’avi. Jo havia de vigilar el ramat, i mentre vigilava vaig veure que una ovella, blanca com la neu va començar a elevar-se. Jo, corrents em vaig espantar molt, però l’ovella em va dir amb una veu molt aguda i graciosa:
- Qui ets? D'on véns? Com et dius?...
L’ovella va dirigir-se a mi i es va presentar.
- Hola sóc en Galaxian, un extraterrestre de l’exterior i he vingut perquè volia assabentar-me com es conviu a la Terra. Jo li vaig dir que bastant bé però que no m’agradava que la gent no respectés el planeta.
En Galaxian va dir:
- No et preocupis, tu i jo farem que tot el món ho respecti.
En Galaxian i jo vam estar dies i dies pensant que podríem fer perquè la gent respectés el planeta.
A mi se’m va ocórrer una idea senzilla però bona:
Havia pensat que podríem fer un anunci amb l’ordinador que digués: “Respectar el planeta és divertit i beneficiós” . A en Galaxian li va semblar molt bé la meva idea, i sense perdre ni un minut ens vam posar mans a l’obra.
La setmana següent vam veure que als carrers, la gent reciclava, respectava...

En Galaxian en veure tot allò se’n va anar al seu planeta molt satisfet del nostre treball i als seus amics i familiars els ho va contar tot.

FI

Elies

UN VIATGE ESPECIAL

En Xavi era un nen d´onze anys, que el que més li agradava era l´astronomia, els planetes, i tot el que estés relacionat amb l´espai.
Els seu pare justament treballava d´astronauta, o sigui que sempre estava explorant.
- Per fi!- va exclamar en Xavi -, ja arribat l´hora!
Era el dia vint-i-cinc de febrer, era el dia d’acompanyar el pare al treball. Ho estava desitjant tot l’any, però, també hi havia condicions: llevar-se a les vuit del matí, anar ben vestit..., cosa que no li agradava gens!
Després, en arribar a la pista de llançament, va veure una cosa molt blanca, i tan alta com tres girafes una damunt de l’altra. Era una nau espacial! I ell la volia mirar de dins.
Ja a l’interior, només es veien botonets, botonets i més botonets, dos vestits espacials i menjar de reserva. Mentre el pare estava ensenyant la nau a en Xavi, a la sala de control va haver-hi una disputa que va acabar amb el llançament d’una nau. El soroll era insuportable, tots es van posar taps per no sentir-ho. Però, això no va ser el pitjor ja que la nau que es va enlairar, era la que en el seu interior estaven en Xavi i el seu pare.
- Què passa?- va preguntar en Xavi-, On anem? Espera... No estarem...
- Sí - va respondre el pare- estem enlairant-nos. Seu o et faràs mal!Uns moments després, ja eren a l’espai, negre com una gola de llop, i, en Xavi, es divertia mirant la terra petita, i flotant per la nau, (degut a la gravetat).El pare va agafar la ràdio i va avisar:
- Aquí nau ¨ T1¨, contesteu.- Va dir el pare.
- Aquí sala de control, pareix que us heu enlairat sense voler, o sigui que.., de males notícies en sobren algunes...
- Com que algunes?- va protestar el pare tot preocupat.
- En primer lloc hi ha poc combustible, i a més en tornar no tindreu lloc per aterrar.
- Ja... Tinc una idea! Deixeu lliure un aeroport. Canvi i tallo!
Van passar dies i setmanes, fins i tot mesos navegant per l’espai en Xavi i el pare, sols. Van aprendre moltes coses un de l’altre, es van divertir molt i, en Xavi, no es va lliurar de classe perquè portava els llibres!
En arribar a la Terra, van aterrar a la pista d’avions, i les preguntes de tots eren: Com ha sobreviscut? Això es un nen o un superheroi?
Deu anys després, el pilot va dir en la declaració oficial de la ¨NASA¨: “Quan vaig arribar a la Terra, vaig fer dos petons al que va pitjar el botó. Perquè aquell viatge em va donar l’oportunitat d’estar més temps que mai amb el meu pare, ja que no va estar ni al meu naixement ni a cap dels meus aniversaris. Per això, va ser un viatge realment especial”.

Inaugurat el nou col·legi públic de Campredó

28/09/2006 El conseller d’Educació Joan Manuel del Pozo ha inaugurat les instal·lacions del nou centre d’educació infantil i primària (CEIP) Port Rodó, a Campredó, una de les reivindicacions més importants dels últims anys en aquest terme. Es tracta d’un centre de nova construcció situat en un solar cedit per l’Ajuntament de Tortosa a tocar de l’anterior col·legi, amb una superfície de 960 metres quadrats. Amb la posada en funcionament d'aquest centre es posa solució a una de les reivindicacions més fermes del terme, així com de les associacions de pares d'alumnes, atès l'estat de degradació que presenta l'actual centre educatiu, construït a la dècada dels 60. Les obres de construcció van començar el mes de juny i han comptat amb un pressupost d'1,5 milions d'euros. Es preveu que el trasllat definitiu dels alumnes a les noves aules es puga produir el 16 d'octubre, un cop s'hagen acabat els últims retocs a les instal·lacions. Dissabte 14 d'octubre, l'ajuntament pedani de Campredó organitza una jornada de portes obertes al centre, que es completarà amb una paella popular al recinte de festes.

Ebredigital

Inauguració del nou Ceip a Campredó