Una tarda a Figueres es va perdre un lloro que va marxar del poble. La gent del poble va anar a buscar el lloro i no el trobaven per cap lloc. Al dia següent tots preguntaven si tornaria. Jo penso que se’n va anar a veure si trobava família pel bosc. La gent del museu es va quedar sense el lloro. Ara no sé si plora o té alegria. Si fos el meu lloro ploraria tots els dies i resaria tots els dies dia i nit. Jo penso que la gent plora molt.
Fi
El lloro verd
Hi havia una vegada un lloro que sempre estava a un museu. Era molt carinyós fins que un dia ja no estava. Tots els que treballaven l’estaven buscant per totes parts. El que passava era que el lloro era una femella i tenia fillets. Els que treballaven al museu van anar a la selva a buscar el lloro. Van haver de fer una aventura molt perillosa. Havien d’escalar unes muntanyes molt grans i afilades i també hi havia animals salvatges i molt perillosos. Estaven arribant al seu niu però el lloro no se’n volia anar i els que treballaven van decidir que es quedés.
Fi
El lloro del museu
Hi havia una vegada un lloro de color verd que sempre estava a un museu. Un diumenge pel matí una nena rossa el va anar a veure. Aquell lloro verd era molt carinyós, divertit i simpàtic. Però quan aquella nena va anar al museu i va veure que el lloro no estava, va tenir un gran disgust. Va avisar als senyors que vigilaven el museu per la nit. Totes les persones van col·laborar per buscar-lo fins la fi del món perquè aquell lloro tenia un gran valor, no perquè fos carinyós, sinó perquè era molt famós. Fins que un dia el van trobar a un altre museu.
Fi
El lloro perdut
Hi havia una vegada un lloro que sempre estava a un museu fins que un dia va marxar. El lloro estava per l’església volant amb un nen molt simpàtic. Els dies passaven i ells continuaven jugant cada dia fins que el nen se’l va emportar a casa seva perquè volia preguntar si es podia quedar i els hi van dir que sí, però li havien de posar un nom i li van posar “Lloro verd”.
Al cap d’un temps van venir els del museu, que són amics del pare, i van veure el lloro. Li van preguntar si volia tornar amb ells i el lloro, que ja sabia parlar, els va contestar: “em vull quedar amb ells”.
Fi
El lloro va caure de la gàbia a terra i es va fer mal a les ales. No podia volar i no es podia moure. Estàva continuament parlant i sense poder callar. Va anar al metge i el metge li va dir que ja podia tornar a volar. De la il.lusió que va tindre va marxar volant i va tardar molt en tornar.
Al següent dia va tornar a caure, va anar al metge i li van dir que ja no podria volar més en tota la seva vida.
Montse Vargas Queralt - 9 anys, Amposta
Aquest lloro crec que s'ha escapat i s'ha anat a la selva o podria haver-se amagat en un museu fent-se passar per una estatua o l'han caçat. Potser algú el podia haver agafat i el té com a mascota o l'han gafat i l'han ficat a zoo... Al lloro l'han capturat, jo no se on podria estar perquè jo no entenc de lloros. Podriem cridar-lo i potser sortiria del seu amagatall. També potser que l'hagi agafat un científic per fer un experiment o se n'ha anat al bosc, o uns vellets el cuiden, però t' asseguro que estarà ben cuidat i alimentat. Espero que el trobis.