dissabte, 17 d’octubre de 2009

Participacions en els Jocs Literaris (1)


Ainhoa Panisello Espinosa - 9 anys, Campredó

A aquest lloro li ha passat que no podia menjar el que mengen tots els lloros, només podia menjar pa integral mullat amb aigua i tot el menjar triturat. També havia de prendre’s unes gotes, pobre. Se’n va haver d’ anar al metge perquè li havien de posar una vacuna molt dolorosa, pobre lloro. El lloro es deia Manel i estava en una casa de figueres que és d’una xiqueta que es diu Maria i sempre jugava amb ell. Li posava vestidets i el lloro xalava molt.


Javier Jesús Abalo Miranda - 9 anys (Perú), Campredó

Hi havia una vegada un lloro molt guapo que vivia en un poble que es deia Figueres. Un dia va veure una llora molt guapa que vivia al costat i es va escapar de la gàbia per anar a buscar-la. Però quan se’n va adonar la llora ja no estava a casa. El seu amo la va treure a passejar i el lloro els va perseguir però els va perdre de vista. El lloro es va perdre però no es va rendir, els va buscar per la carnisseria, la floristeria, la peixateria, la fruiteria, però no la va trobar mai.



Roger Miralles Escuin - 9 anys, Campredó

Hi havia una vegada un lloro de color verd que es va escapar i se’l van trobar uns homes que treballaven al zoo i el van agafar. Els homes el van portar a una gàbia molt gran feta expressament per a totes les aus: ànecs, cigonyes, lloros, etc.
Una persona que comprava animals i els venia va triar el lloro; li van donar i després el va pagar amb els diners de la botiga. Se’l va emportar a la botiga i el va posar a la gàbia i va tornar a desaparèixer i el va tornar a veure a un parc de nens menjant els cucs, que li agradaven molt. El van agafar, se’l va endur al veterinari i li van dir que era màgic.


Diego Castells - 8 anys, Campredó

A Figueres un home es va trobar un lloro enganxat a la porta de casa seva. El lloro era de color verd i era molt gran. L’home se’l va quedar i li va ensenyar el lloro als seus amics i va anar a comprar un altre lloro petit. Els dos lloros es van fer amics i l’home els cuidava molt. Els lloros sempre cantaven i deien paraules. Un dia un lloro es va fer molt mal i el va portar a la residència. El van curar però encara li feia mal.


Iris Balaguer Chorto - 8 anys, Campredó

Hi havia una vegada un lloro d’un poble que es deia Figueres i que vivia en un museu molt famós. El museu estava molt content de tindre’l amb ells, però el lloro s’havia cansat d’estar sempre en una gàbia tancat i de sentir a les persones del museu parlar i parlar i també d’estar sol sense ningú de la seva espècie. Va decidir escapar-se una nit al tancar el museu i així ho va fer. Se’n va anar i es va buscar una xicota i es van fer un niu molt lluny d’aquell poble. Es van casar, van fer fillets i van viure feliços i van menjar perdius amb els seus fills.


Enric Mestres Peris - 9 anys,Tortosa

Temps era temps hi havia un poble que es deia Figueres. Tenien un lloro que se’l estimaven molt. Un dia quan van anar a veure’l no estava, i van pensar que li havia passat alguna cosa. “L’han degut robar. Què li ha degut passar” van dir intrigats. “Ai, ai, ai! El qui el trobi s’endurà una recompensa”. Tots el van buscar però ni rastre del lloro. “Diria que no el tornarem a veure mai més”. “No pot ser, el tenim que trobar.” “Ja l’hem buscat per tot arreu però no l’hem trobat”. “Ho sento molt”. “Mai més veurem el meu lloro”.

Fi


Gemma Gil Fajada - 9 anys, Campredó


En un museu molt famós hi havia un lloro molt bonic: era de color verd. A la ciutat de Figueres a aquell lloro, els amos del museu el volien tant que quan es va desaparèixer es van ficar molt tristos. Ho van anunciar per internet i van escriure cartells. Per fi, van trobar una casa que tenia una granja de lloros. Hi havia de verds, blaus, taronges,... de tota classe. Llavors van cridar Esnat, Esnat... no contestava i llavors van sentir el mòbil i el van agafar. Era una velleta que va veure al lloro. Els amos es van alegrar molt i Esmac va tornar a casa.

4 comentaris:

emigdi ha dit...

Una activitat molt bonica, amb el bloc estel·lar literari ebrenc, premi als Blocs Catalunya de literatura, que no és poca cosa. Les historietes estan molt bé. Ansiós per llegir la de Rosa,
salut.

Ceip Port rodó ha dit...

I el dimecres que ve un altre Joc...

salut

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltíssimes gracies, quina il.lusió, ja he afegit un enllaç al meu post de dissabte passat on els recullo.

Ceip Port rodó ha dit...

moltes gràcies Jesús

Inaugurat el nou col·legi públic de Campredó

28/09/2006 El conseller d’Educació Joan Manuel del Pozo ha inaugurat les instal·lacions del nou centre d’educació infantil i primària (CEIP) Port Rodó, a Campredó, una de les reivindicacions més importants dels últims anys en aquest terme. Es tracta d’un centre de nova construcció situat en un solar cedit per l’Ajuntament de Tortosa a tocar de l’anterior col·legi, amb una superfície de 960 metres quadrats. Amb la posada en funcionament d'aquest centre es posa solució a una de les reivindicacions més fermes del terme, així com de les associacions de pares d'alumnes, atès l'estat de degradació que presenta l'actual centre educatiu, construït a la dècada dels 60. Les obres de construcció van començar el mes de juny i han comptat amb un pressupost d'1,5 milions d'euros. Es preveu que el trasllat definitiu dels alumnes a les noves aules es puga produir el 16 d'octubre, un cop s'hagen acabat els últims retocs a les instal·lacions. Dissabte 14 d'octubre, l'ajuntament pedani de Campredó organitza una jornada de portes obertes al centre, que es completarà amb una paella popular al recinte de festes.

Ebredigital

Inauguració del nou Ceip a Campredó