Hi havia una vegada, els colors que s’estaven barallant perquè cada un d’ells deien que eren els millors. El taronja deia, que el seu color era el millor, perquè portava salut i força. El verd va dir:- jo sóc el color de les plantes, sense mi, molts animals moririen. El blau va interrompre dient que el seu color era el de l’aigua, i l’aigua és la font de la vida. El groc va somriure i va dir que el seu color atreia l'alegria i les rialles. Després l’indi va parlar i va dir que ell és el color de l’aigua profunda i del crepuscle. Més tard el púrpura va dir que era el color de la reialesa i el poder .
Mentre es barallaven va venir la pluja i digué que tots els colors eren iguals d’importants i que cap color era millor a un altre. En acabar, la pluja va rentar tot el món, i quan va acabar de ploure, els colors es van unir i van formar l’arc de Sant Martí.
Quan veieu l’arc de Sant Martí, recordeu que tots som iguals, que ningú es superior a un altre i que tots junts podem aconseguir moltes coses.
FI
Alba Sanz Querol
5è
Mentre es barallaven va venir la pluja i digué que tots els colors eren iguals d’importants i que cap color era millor a un altre. En acabar, la pluja va rentar tot el món, i quan va acabar de ploure, els colors es van unir i van formar l’arc de Sant Martí.
Quan veieu l’arc de Sant Martí, recordeu que tots som iguals, que ningú es superior a un altre i que tots junts podem aconseguir moltes coses.
FI
Alba Sanz Querol
5è
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada