Un gran mestre
Joaquim sempre va ser un gran mestre amb un gran cor.
Des dels vint-i-sis anys va començar a ser un mestre de primària a Campredó, donant les assignatures de: castellà i matemàtiques, i també si feia falta en feia d'altres.
De vegades portava una camisa tan quadrada com una llibreta de matemàtiques, amb una aroma tan bona com el de les flors, i uns pantalons marrons.
Tenia la pell morena, el pèl blanc grisenc, els ulls grans, el nas petit i un cervell ple de gom a gom de neurones intel.ligents.
Li agradava la verdura i per això el seu color preferit era el verd.
Li agradava moltíssim pintar i dibuixar.
Tenia un caràcter estricte i bo a la vegada; gràcies a això vam poder aprendre modals a part de com dividir o com es fiquen els accents en castellà.
Quan miro el sol o un núvol sempre penso en ell.
El trobaré molt a faltar.
Fi
Àlex Sorribes Mulet 6è
