P3- Fem castanyes

Els nens i nenes de P3, hem fet unes castanyes per a decorar la nostra escola. Mireu que boniques.

ACTIVITATS SOBRE LA TARDOR I LA FESTA DE LA CASTANYADA

Si cliqueu a sobre d' aquest enllaç trobareu recursos per treballar la tardor i la festa de la castanyada amb els nens.

www.edu365.cat/castanyada/

A temps de tardor, podreu veure quan comença la tardor, característiques d' aquesta estació, trobareu dites, la recepta dels panellets, fruits de la tardor, roba que portem,...

Temps De Tardor

View more presentations from mtalaverxtec.

CONTE DE LA CASTANYERA

Com aviat serà el dia de la Castanyada. Aquí teniu el conte de la Castanyera per poder-lo veure i escoltar. Esperem que us agradi!

TAST D' ALIMENTS

Com ja som a la tardor i estem treballant els sentits, els nens i nenes de P5 i 1r van portar a la classe diferents aliments per tal de provar-los i veure quin gust tenen, com són... Entre aquests aliments hi havia: mandarines, castanyes, figues, mangranes, llimones, cafè, sal, sucre, galetes i xocolata...
Mireu quines caretes feien!

POEMA: LA TARDOR

Marxa l'oreneta,

tot el bosc grogueja,

som a la tardor.

Cauen les fulles,

pel cel corren bromes,

som a la tardor.

Aquest és un poema que han aprés els nens i nenes de P5 i 1r

PRESENTACIÓ ALUMNES DE P5 I 1r CURS 2010-2011

L'hort a l'escola

El passat diumenge els membres de l'Ampa van fer una nova plantada per encetar el que serà l'hortet de l'escola. Durant aquesta setmana cada grup d'alumnes ha escollit una solc de plantes per tenir-ne cura. A la fotografia podem veure el grup de segon visitant l'hortet per primera vegada i fent la seva elecció: les pastanagues.

Celebrem la idea de l'Ampa que de segur donarà una motivació extra als xiquets, tant en el camp de l'experiència personal com en el món del coneixement.

Estada a Paüls amb l'AMPA

Fotos de l'estada organitzada pel l'AMPA aquest cap de setmana a Paüls.

Felicitem aquesta bona iniciativa de l'AMPA que permet als alumnes disfrutar d'uns dies de bona convivència i envoltats de natura.

Un record per sempre

Un Record Per Sempre

View more presentations from tere0.

Un gran mestre

Joaquim sempre va ser un gran mestre amb un gran cor.

Des dels vint-i-sis anys va començar a ser un mestre de primària a Campredó, donant les assignatures de: castellà i matemàtiques, i també si feia falta en feia d'altres.

De vegades portava una camisa tan quadrada com una llibreta de matemàtiques, amb una aroma tan bona com el de les flors, i uns pantalons marrons.

Tenia la pell morena, el pèl blanc grisenc, els ulls grans, el nas petit i un cervell ple de gom a gom de neurones intel.ligents.

Li agradava la verdura i per això el seu color preferit era el verd.

Li agradava moltíssim pintar i dibuixar.

Tenia un caràcter estricte i bo a la vegada; gràcies a això vam poder aprendre modals a part de com dividir o com es fiquen els accents en castellà.

Quan miro el sol o un núvol sempre penso en ell.

El trobaré molt a faltar.

Fi

Àlex Sorribes Mulet 6è

Et recordarem sempre

Estimat Joaquim.

Avui ens has deixat

sense tu voler-ho,

i lluny has marxat.

Nosaltres, que aquí quedem,

per sempre més et recordarem.

Espòs, pare, company, amic

i un bon mestre eixerit.

Orfe ens deixes del teu saber,

amb moltes coses per aprendre i fer.

Tots els alumnes que de tu han sortit

creu-t'ho, amb el temps ho han agraït.

I en record del teu treball,

oferim aquest detall:

Un llibre amb daurades espigues de blat ,

en senyal de la llavor que has sembrat,

i que a tots ens has deixat.

21 - 02 - 2010

Carnaval 2010

Videos del carnaval celebrat a Campredó juntament amb l'escola Ceip Divina Pastora de Vinallop.

Pels voltants de Campredó.

La Pau

Hi havia una vegada, els colors que s’estaven barallant perquè cada un d’ells deien que eren els millors. El taronja deia, que el seu color era el millor, perquè portava salut i força. El verd va dir:- jo sóc el color de les plantes, sense mi, molts animals moririen. El blau va interrompre dient que el seu color era el de l’aigua, i l’aigua és la font de la vida. El groc va somriure i va dir que el seu color atreia l'alegria i les rialles. Després l’indi va parlar i va dir que ell és el color de l’aigua profunda i del crepuscle. Més tard el púrpura va dir que era el color de la reialesa i el poder .
Mentre es barallaven va venir la pluja i digué que tots els colors eren iguals d’importants i que cap color era millor a un altre. En acabar, la pluja va rentar tot el món, i quan va acabar de ploure, els colors es van unir i van formar l’arc de Sant Martí.
Quan veieu l’arc de Sant Martí, recordeu que tots som iguals, que ningú es superior a un altre i que tots junts podem aconseguir moltes coses.

FI
Alba Sanz Querol
5è

Bon Nadal

Les Sabates Noves De L'Emperador

Avui, els alumnes de Cicle Inicial han anat a l' auditori de Tortosa a veure un obra de teatre: Les Sabates Noves de l'Emperador. Ells mateix us poden explicar com ha anat l'obra, però entretant podeu veure algunes fotos de com ha anat el matí.

Participació en els Jocs Literaris (2)

Alonso Gigena Pérez - 9 anys (Argentina), Campredó

Una tarda a Figueres es va perdre un lloro que va marxar del poble. La gent del poble va anar a buscar el lloro i no el trobaven per cap lloc. Al dia següent tots preguntaven si tornaria. Jo penso que se’n va anar a veure si trobava família pel bosc. La gent del museu es va quedar sense el lloro. Ara no sé si plora o té alegria. Si fos el meu lloro ploraria tots els dies i resaria tots els dies dia i nit. Jo penso que la gent plora molt.

Fi

Carla Castells Homedes - 8 anys, Campredó

El lloro verd

Hi havia una vegada un lloro que sempre estava a un museu. Era molt carinyós fins que un dia ja no estava. Tots els que treballaven l’estaven buscant per totes parts. El que passava era que el lloro era una femella i tenia fillets. Els que treballaven al museu van anar a la selva a buscar el lloro. Van haver de fer una aventura molt perillosa. Havien d’escalar unes muntanyes molt grans i afilades i també hi havia animals salvatges i molt perillosos. Estaven arribant al seu niu però el lloro no se’n volia anar i els que treballaven van decidir que es quedés.

Fi

Nerea Andreu Curto - 8 anys, Campredó

El lloro del museu

Hi havia una vegada un lloro de color verd que sempre estava a un museu. Un diumenge pel matí una nena rossa el va anar a veure. Aquell lloro verd era molt carinyós, divertit i simpàtic. Però quan aquella nena va anar al museu i va veure que el lloro no estava, va tenir un gran disgust. Va avisar als senyors que vigilaven el museu per la nit. Totes les persones van col·laborar per buscar-lo fins la fi del món perquè aquell lloro tenia un gran valor, no perquè fos carinyós, sinó perquè era molt famós. Fins que un dia el van trobar a un altre museu.

Fi

Rosa Subirats Aguiló - 8 anys, Campredó
El lloro perdut

Hi havia una vegada un lloro que sempre estava a un museu fins que un dia va marxar. El lloro estava per l’església volant amb un nen molt simpàtic. Els dies passaven i ells continuaven jugant cada dia fins que el nen se’l va emportar a casa seva perquè volia preguntar si es podia quedar i els hi van dir que sí, però li havien de posar un nom i li van posar “Lloro verd”.
Al cap d’un temps van venir els del museu, que són amics del pare, i van veure el lloro. Li van preguntar si volia tornar amb ells i el lloro, que ja sabia parlar, els va contestar: “em vull quedar amb ells”.

Fi

Kevin Espinosa Portilla - 7anys, Campredó

El lloro perdut

Hi havia una vegada un lloro perdut que estava a un museu fins que un dia va desaparèixer. El vam estar buscant per tot arreu, vam escriure cartells per a que les persones busquessin al lloro verd que es va trobar a la missa. Vam entrar a internet i vam dir que qui trobés al lloro guanyaria un premi i tres-cents seixanta tres bitllets de dos-cents cinquanta-tres euros.

Un home va trobar un lloro . Un lloro? Sí, però amb la seva família. Potser era el meu lloro i llavors el van capturar. El lloro estava disfressat de ratapinyada i estava amb la seva família i es va quedar allí per sempre.

Fi

Karina Cevallos Espinosa - 8 anys, Campredó.

Vaig néixer a l'Equador.

Un dia en un museu hi havia un lloro. A la tarda hi havia un senyor que passejava pel museu i va trobar una nota que deia: " Mira el què hi ha dalt de tot, és un lloro". Però a l'endemà el lloro ja no estava. El senyor va anar cap a casa. Al dia següent va tornar el senyor al museu i el lloro tampoc estava. El senyor va decidir anar-lo a buscar, però el lloro havia marxat a l'Àfrica perquè hi era tota la seva família. El senyou va decidir anar-lo a buscar en un avió. Va viatjar per tot el món. Quan va arribar a l'Àfrica i el va veure... era el lloro! El senyor va dir: "Lloro espera!" El lloro el va escoltar i el senyor i el lloro van viure feliços per sempre.

Fi

Sara algueró Caballero - 9 anys, Campredó

El lloro va caure de la gàbia a terra i es va fer mal a les ales. No podia volar i no es podia moure. Estàva continuament parlant i sense poder callar. Va anar al metge i el metge li va dir que ja podia tornar a volar. De la il.lusió que va tindre va marxar volant i va tardar molt en tornar.
Al següent dia va tornar a caure, va anar al metge i li van dir que ja no podria volar més en tota la seva vida.

Montse Vargas Queralt - 9 anys, Amposta

Aquest lloro crec que s'ha escapat i s'ha anat a la selva o podria haver-se amagat en un museu fent-se passar per una estatua o l'han caçat. Potser algú el podia haver agafat i el té com a mascota o l'han gafat i l'han ficat a zoo... Al lloro l'han capturat, jo no se on podria estar perquè jo no entenc de lloros. Podriem cridar-lo i potser sortiria del seu amagatall. També potser que l'hagi agafat un científic per fer un experiment o se n'ha anat al bosc, o uns vellets el cuiden, però t' asseguro que estarà ben cuidat i alimentat. Espero que el trobis.

Alba Subirats Melich - 9 anys, Campredó

A un museu de Figueres hi havia moltes menes d'animals i deu lloros a una gàbia. No se com se'n va escapar un que li deien Manolito. Sospiten perquè al costat hi ha una granja i potser ha anat a la granja o potser algú ha entrat al museu i l'han robat.

La gent de Figueres i els del museu l'estan buscant i l'última vegada que el van veure va ser a la granja de Don José i el van cridar: " Manolito vine que t'ho passaràs molt bé amb nosaltres, però ell se'n va anar.

Tots van seguir buscant.

Deisy Daniela Portilla Uillamarin - 9 anys ( Perú ) Campredó

Hi havia una vegada un lloro que va volar de la seva casa. Havia anat a veure la se va núvia i al tornar s'havia perdut pel carrer. Quan el seu amo se'n va enterar va posar cartells. La gent mirava peró no sabien que el lloro s'havia perdut. La seva núvia també es va posar molt trista.

El lloro no estava al seu país, se n'havia anat a França. Va volar més endavant però finalment va donar la volta.

Mentre la gent mirava al cel el seu amo va veure el seu lloro que havia anat amb la seva núvia i van ser molt feliços.

Participacions en els Jocs Literaris (1)

Ainhoa Panisello Espinosa - 9 anys, Campredó

A aquest lloro li ha passat que no podia menjar el que mengen tots els lloros, només podia menjar pa integral mullat amb aigua i tot el menjar triturat. També havia de prendre’s unes gotes, pobre. Se’n va haver d’ anar al metge perquè li havien de posar una vacuna molt dolorosa, pobre lloro. El lloro es deia Manel i estava en una casa de figueres que és d’una xiqueta que es diu Maria i sempre jugava amb ell. Li posava vestidets i el lloro xalava molt.

Javier Jesús Abalo Miranda - 9 anys (Perú), Campredó

Hi havia una vegada un lloro molt guapo que vivia en un poble que es deia Figueres. Un dia va veure una llora molt guapa que vivia al costat i es va escapar de la gàbia per anar a buscar-la. Però quan se’n va adonar la llora ja no estava a casa. El seu amo la va treure a passejar i el lloro els va perseguir però els va perdre de vista. El lloro es va perdre però no es va rendir, els va buscar per la carnisseria, la floristeria, la peixateria, la fruiteria, però no la va trobar mai.

Roger Miralles Escuin - 9 anys, Campredó

Hi havia una vegada un lloro de color verd que es va escapar i se’l van trobar uns homes que treballaven al zoo i el van agafar. Els homes el van portar a una gàbia molt gran feta expressament per a totes les aus: ànecs, cigonyes, lloros, etc.
Una persona que comprava animals i els venia va triar el lloro; li van donar i després el va pagar amb els diners de la botiga. Se’l va emportar a la botiga i el va posar a la gàbia i va tornar a desaparèixer i el va tornar a veure a un parc de nens menjant els cucs, que li agradaven molt. El van agafar, se’l va endur al veterinari i li van dir que era màgic.

Diego Castells - 8 anys, Campredó

A Figueres un home es va trobar un lloro enganxat a la porta de casa seva. El lloro era de color verd i era molt gran. L’home se’l va quedar i li va ensenyar el lloro als seus amics i va anar a comprar un altre lloro petit. Els dos lloros es van fer amics i l’home els cuidava molt. Els lloros sempre cantaven i deien paraules. Un dia un lloro es va fer molt mal i el va portar a la residència. El van curar però encara li feia mal.

Iris Balaguer Chorto - 8 anys, Campredó

Hi havia una vegada un lloro d’un poble que es deia Figueres i que vivia en un museu molt famós. El museu estava molt content de tindre’l amb ells, però el lloro s’havia cansat d’estar sempre en una gàbia tancat i de sentir a les persones del museu parlar i parlar i també d’estar sol sense ningú de la seva espècie. Va decidir escapar-se una nit al tancar el museu i així ho va fer. Se’n va anar i es va buscar una xicota i es van fer un niu molt lluny d’aquell poble. Es van casar, van fer fillets i van viure feliços i van menjar perdius amb els seus fills.

Enric Mestres Peris - 9 anys,Tortosa

Temps era temps hi havia un poble que es deia Figueres. Tenien un lloro que se’l estimaven molt. Un dia quan van anar a veure’l no estava, i van pensar que li havia passat alguna cosa. “L’han degut robar. Què li ha degut passar” van dir intrigats. “Ai, ai, ai! El qui el trobi s’endurà una recompensa”. Tots el van buscar però ni rastre del lloro. “Diria que no el tornarem a veure mai més”. “No pot ser, el tenim que trobar.” “Ja l’hem buscat per tot arreu però no l’hem trobat”. “Ho sento molt”. “Mai més veurem el meu lloro”.

Fi

Gemma Gil Fajada - 9 anys, Campredó

En un museu molt famós hi havia un lloro molt bonic: era de color verd. A la ciutat de Figueres a aquell lloro, els amos del museu el volien tant que quan es va desaparèixer es van ficar molt tristos. Ho van anunciar per internet i van escriure cartells. Per fi, van trobar una casa que tenia una granja de lloros. Hi havia de verds, blaus, taronges,... de tota classe. Llavors van cridar Esnat, Esnat... no contestava i llavors van sentir el mòbil i el van agafar. Era una velleta que va veure al lloro. Els amos es van alegrar molt i Esmac va tornar a casa.

Comentari sobre la nostra participació als Jocs Literaris

Jocs literaris a les aules

.

Participació en els Jocs Literaris del bloc de Jesús M. Tibau

130è joc literari

Com cada mes, un dels jocs que proposo els dimecres és de tipus creatiu. Fa uns mesos, passejant per Figueres, vaig veure enganxada en una aparador del centre comercial, aprop del Museu Dalí, la foto i la nota que us mostro. Avui us demano un petit text, entre 100 i 200 paraules, explicant la història d'aquest lloro.
.
Envieu els textos a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.
Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.
.
Animeu-vos; tots els textos aconseguiran punts per al sorteig del premi del mes d'octubre: l'allotjament per a dues persones durant dues nits a la casa rural La Premsa d'Arnes..El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 3 de novembre.Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

130è joc literari

Aquest mes d'octubre els alumnes de 3r i 4t participen en els jocs literaris del bloc de Jesús M. Tibau.
Si voleu seguir la seva evolució podeu visitar el bloc de Jesús:

Tens un racó dalt del món

i també el bloc del Ceip.

Gràcies Jesús per donar-nos l'oportunitat de participar.

LLEGIM AL TEATRE NACIONAL DE BARCELONA!!

Després que el nostre alumne Oriol Machí, guanyés la primera final comarcal del Certàmen de Lectura en Veu Alta del Baix Ebre, en la categoria de Grumets Vermells, el dia 16 de juny, vam marxar a Barcelona on vam assistir a la gran final d'aquest concurs celebrada al Teatre Nacional d'aquesta ciutat.

Tots els alumnes de 3er, 4rt i 5è, van voler acompanyar el seu company Oriol en una fita tan important com aquesta i, la veritat és que van gaudir d'allò més amb les lectures.

En aquesta ocasió, Oriol, no es va poder fer amb el premi corresponent al nivell de cicle mitjà però, tant per a ell, com per a tots els mestres i companys que l'hem pogut acompanyar, simplement haver pogut participar en aquest concurs i haver pogut arribar fins al Teatre Nacional de Barcelona, ha estat una gran experiència i també una bona recompensa.

Així que, endavant i aprofiteu per gaudir llegint durant aquestes vacances d'estiu que, el proper curs hi tornarem!!!

Bon estiu a tots!!!!

Sortida al Delta

Aquest cap de setmana va ser especial per als alumnes més petits de la nostra escola. Gràcies a l'AMPA van poder gaudir d'una bonica sortida al Delta. Us escric els dos textos escrits per ells mateixos per fer-vos una idea del que ells van viure.

Sortida al Delta

Primer vam anar a la plaça a esperar l'autobús . Quan ens va vindre a buscar l'autobús van anar a veure peixos, tortugues, serps d'aigua, un sirulo que estava dormint ... i mon vam anar a esmorzar. Alumnes 1r

Dia al Delta

El dissabte 9 de maig vam anar al Delta. A les 9.00 vam agafar l'autobús i cada persona anava amb un altra.

Quan vam fer la primera parada vam anar al Parc Natural i vam provar l'Espart.

Després d'anar al Parc Natural vam anar a l'ecomuseu. Vam mirar peixos, ànecs...

Vam anar al mirador del Garxal i quan vam acabar vam anar a dinar.

Després vam anar a buscar petxines i ... a l'autobús!!! Alumnes 2n

VI Certàmen nacional de lectura en veu alta.

Aquest any, aprofitant que la fundació Enciclopèdia Catalana convocava, juntament amb el suport del pla de Foment de la Lectura del Departament de Cultura de la Generalitat, del VI Certàmen nacional de lectura en veu alta i que l'AMPA ens va facilitar els llibres vam animar-nos a participar-hi.

La lectura en veu alta facilita la comprensió lectora, és un vehicle per a la transmissió d'idees i sensacions i, les ganes de llegir es poden encomanar escoltant com una altra persona llegeix.

Tots els nens de cicle mitjà i superior van estar molt motivats preparant les lectures. El dia 8 amb els nostres representants Laia Sanz i Oriol Machí ens vam dirigir a l'auditòri Felip Pedrell.

El concurs va ser emocionant: les lectures van estar molt bé i també l'espectacle de màgia que va deleitar als nens.

Vam tornar a casa molt contents els nostres representants Laia i Oriol ho van fer molt bé.

Ens van donar el premi al millor lector en veu alta del cicle mitjà de les Terres de l'Ebre.

Si voleu veure algunes de les fotos d'aquest dia cliqueu damunt la foto.

Diada de Sant Jordi

Avui hem celebrat Sant Jordi a l'escola.

Primerament els xiquets de 4rt ens han presentat els seus invents, mmmm..... curiosos!!!!!

Els alumnes de 2n ens han recitat poemes inventats per ells.

El grup de primer, ha recitat el poema escollit d'entre autors catalans.

Els nostres petitons també ens han recitat, grupalment, el poema de Sant Jordi.

Com tots els anys, al pati hem sortit, i un llibre i una rosa com a símbol de la nostra amistat ens hem regalat.

Si voleu veure més fotos sobre la festa.... mireu aquí!!!

Feliç Sant Jordi

MÉS CARNAVAL

Aquest any, al carnaval de l'escola hem sigut molta més gent. Sí, sí, de veritat!

I és que resulta que també ens han acompanyat i s'han afegit a la festa els nostres amics i companys del CEIP Divina Pastora (Vinallop). Així que com ja ho veureu a les fotos, hem estat una gentada!

El Carnestoltes és una festa molt divertida i amb la que tots: pares, mestres , xiquets, iaios, tiets..., disfruten d'allò més.

Aquí al poble de Campredó, puc dir-vos que és una festa amb un gran renom i en la que a més, participa tota la gent del poble que ens acompanya en la cercavil.la i després en la ja típica xocolatada que els pares de l'AMPA disfruten en oferir-nos.

Aquest any el tema que hem escollit per a les nostres disfresses ha estat la INTERCULTURALITAT, de manera que, sense mouren´s de l'escola hem viatjat a través de indrets molt curiosos:

- Els més petits de l'escola i, també els gran de Vinallop, van viatjar fins a la llunyana Xina

- N'hi ha que van preferir conèixer terres mexicanes i el territori indi (1r, 2n, 3r)

i també ens van arribar els hindús

I com no la samba dels brasilers que sen's dubte és on celebren amb més ènfasi aquesta festa, encara que els nostres alumnes del C.S (Canpredó+Vinallop) ho van fer d'allò més bé!

Ens ho vam passar molt bé, i si ho voleu comprovar aquí podeu veure unes quantes fotos d'aquesta tarda de festa!

http://picasaweb.google.es/zermestral/CARNAVAL09#

Carnaval 2009

En una nit gelada, jo estava dormint com un soc, però de sobte em vaig despertar per uns sorolls que feien: bum, bum, bum… em vaig despertar i vaig dir: -uf! era el meu cor. Estava tan nerviós pel Carnestoltes que no podia dormir. Eren les 4 de la nit i les hores pareixien infinites. Quan em vaig adormir ja eren les sis vaig poder descansar una mica.
La nit ja havia passat i avui era el gran dia “el Carnaval’’. Al col·legi, al matí, vam fer un assaig general en que la classe de 5è i 6è (es a dir nosaltres) que ens disfressaven de brasilers i vam fer “batuka’’ i les altres classes feien uns balls que havien assajat. El meu instrument es deia caixa que era una mena de timbal i jo, mentre tocàvem vaig fer alguna errada perquè estava una mica nerviós, però no es va notar. Després del pati vam fer classe normal. A les 12 ens vam quedar a assajar. Quan vam acabar vam anar a casa.
A la tarda ens vam reunir tot el cole a la plaça del poble. Vaig veure molta gent i moltes disfresses, entre elles havien xinesos i xineses que vaig reconèixer de seguida qui eren: eren els de P-3 i P-4. Em van dir que els mexicans eren els de 1r i 2r, els indis eren els de 3r, també havien hindús que eren els de 4t.
Quan estaven a punt de desfilar va venir un autobús tot embalat i d’ allà van sortir nens disfressats. Jo vaig anar a preguntar qui eren i em van dir: - Som de Vinallop. Jo vaig fer memòria i vaig pensar fins que vaig recordar que eren els de la ZER Mestral. I vaig dir voleu tocar amb nosaltres? I ells van dir d’acord.
Quan vam sortir a fer voltes pel poble tocant batuka la gent es va quedar amb la boca oberta. Després de mitja hora tocant, ballant etc. … pels carrers del poble vam arribar al cole. Les altres classes van fer els balls i la gent va aplaudir molt. Després va venir el millor “ la xocolata’’ i més tard ens van donar globus. Nosaltres vam fer guerra de globus d’ aigua.
Aquell va ser un dels millors dies de la meva vida.

Marc Machí Aragones 6è
CEIP Port rodó

Festa Nadal 2008

Aquí podeu veure els videos de la festa de Nadal que vam celebrar el passat 18 de desembre a l'escola.
Per veure el video de l'obra d'anglès, busqueu al bloc d'anglès en aquest enllaç:
http://zmenglishblog.blogspot.com/

Tots els mestres estem molt satisfets amb l'actuació dels alumnes, així com de la seva implicació i interès durant tota la vetllada.
Als pares volem agrair-vos la vostra presència i l'entusiasme amb el que vau rebre aquesta iniciativa.

Desitgem que passeu unes Bones Festes.

Claustre de Professors, Campredó

Via Làctea

El dia 18 de novembre els alumnes de Cicle Inicial vam fer una sortida a l'auditori a veure l'obra de teatre la "Via Làctea" . Un obra, on per mitjà d'un muntatge amb tècnica de llum negra, es volapropar els infants al teatre, tot presentant-los de forma lúdica una reflexió sobre diversos temes de contingut humanístic.

Sortida al Delta

El passat 30 d'octubre els nostres alumnes de Cicle Mitjà van fer una sortida al Delta.
Encara que és un paratge bastant conegut pels nostres alumnes, sempre es descobreixen coses noves; i si no, mireu-los, mireu-los, què bé que s'ho van passar!

Halloween

A l'English Corner podeu trobar informació i fotos sobre la celebració de la festa a l'escola i al poble.

La foto on surten Don Joaquim i la mestra Maria ha sortit un poc "desenfocada" per la propera vegada prometem treure'ls una mica millor :)

Representació d'un conte en anglès pels alumnes de 6è: Jack and the Beanstalk

El passat 25 d' abril els alumnes de 6è van representar per tots els nens de l'escola el conte en anglès " Jack i la Mongetera Màgica".

Jack and the Beanstalk

A més de fer-nos gaudir molt amb la seva actuació, l'acte també va tenir un fons emotiu, ja que els propis alumnes van voler dedicar la representació de l'obra a la senyoreta Mª Carmen en motiu de la seva jubilació i també a tots els professors en agraïment per ajudar-los amb la seva educació.

Aquesta és la carta que els alumnes de 6è. van llegir en iniciar l'obra:

"Aquesta obra que tant esforç ens ha costat la dediquem a la senyoreta Mª Carmen ja que marxes i per això et volem deixar un record de nosaltres i també a tots els altres professors i en especial al nostre tutor Joaquim. Els agraïm que ens hagin educat i aconseguit que siguem unes persones més disciplinades.

Mª Carmen, el teu record romandrà a l'escola de Campredó per sempre, per tot el què ens has estimat con si fóssim els teus fills, per les teves recompenses de caramels que eren unes simples llaminadures, però que per nosaltres significaven molt, per la teva manera d'ensenyar i per la bona professora que eres, ets i sempre seràs.

Sempre estaràs als nostres cors."

Alumnes de 6è, Campredó-2008.