Participació en els Jocs Literaris (2)

Alonso Gigena Pérez - 9 anys (Argentina), Campredó

Una tarda a Figueres es va perdre un lloro que va marxar del poble. La gent del poble va anar a buscar el lloro i no el trobaven per cap lloc. Al dia següent tots preguntaven si tornaria. Jo penso que se’n va anar a veure si trobava família pel bosc. La gent del museu es va quedar sense el lloro. Ara no sé si plora o té alegria. Si fos el meu lloro ploraria tots els dies i resaria tots els dies dia i nit. Jo penso que la gent plora molt.

Fi

Carla Castells Homedes - 8 anys, Campredó

El lloro verd

Hi havia una vegada un lloro que sempre estava a un museu. Era molt carinyós fins que un dia ja no estava. Tots els que treballaven l’estaven buscant per totes parts. El que passava era que el lloro era una femella i tenia fillets. Els que treballaven al museu van anar a la selva a buscar el lloro. Van haver de fer una aventura molt perillosa. Havien d’escalar unes muntanyes molt grans i afilades i també hi havia animals salvatges i molt perillosos. Estaven arribant al seu niu però el lloro no se’n volia anar i els que treballaven van decidir que es quedés.

Fi

Nerea Andreu Curto - 8 anys, Campredó

El lloro del museu

Hi havia una vegada un lloro de color verd que sempre estava a un museu. Un diumenge pel matí una nena rossa el va anar a veure. Aquell lloro verd era molt carinyós, divertit i simpàtic. Però quan aquella nena va anar al museu i va veure que el lloro no estava, va tenir un gran disgust. Va avisar als senyors que vigilaven el museu per la nit. Totes les persones van col·laborar per buscar-lo fins la fi del món perquè aquell lloro tenia un gran valor, no perquè fos carinyós, sinó perquè era molt famós. Fins que un dia el van trobar a un altre museu.

Fi

Rosa Subirats Aguiló - 8 anys, Campredó
El lloro perdut

Hi havia una vegada un lloro que sempre estava a un museu fins que un dia va marxar. El lloro estava per l’església volant amb un nen molt simpàtic. Els dies passaven i ells continuaven jugant cada dia fins que el nen se’l va emportar a casa seva perquè volia preguntar si es podia quedar i els hi van dir que sí, però li havien de posar un nom i li van posar “Lloro verd”.
Al cap d’un temps van venir els del museu, que són amics del pare, i van veure el lloro. Li van preguntar si volia tornar amb ells i el lloro, que ja sabia parlar, els va contestar: “em vull quedar amb ells”.

Fi

Kevin Espinosa Portilla - 7anys, Campredó

El lloro perdut

Hi havia una vegada un lloro perdut que estava a un museu fins que un dia va desaparèixer. El vam estar buscant per tot arreu, vam escriure cartells per a que les persones busquessin al lloro verd que es va trobar a la missa. Vam entrar a internet i vam dir que qui trobés al lloro guanyaria un premi i tres-cents seixanta tres bitllets de dos-cents cinquanta-tres euros.

Un home va trobar un lloro . Un lloro? Sí, però amb la seva família. Potser era el meu lloro i llavors el van capturar. El lloro estava disfressat de ratapinyada i estava amb la seva família i es va quedar allí per sempre.

Fi

Karina Cevallos Espinosa - 8 anys, Campredó.

Vaig néixer a l'Equador.

Un dia en un museu hi havia un lloro. A la tarda hi havia un senyor que passejava pel museu i va trobar una nota que deia: " Mira el què hi ha dalt de tot, és un lloro". Però a l'endemà el lloro ja no estava. El senyor va anar cap a casa. Al dia següent va tornar el senyor al museu i el lloro tampoc estava. El senyor va decidir anar-lo a buscar, però el lloro havia marxat a l'Àfrica perquè hi era tota la seva família. El senyou va decidir anar-lo a buscar en un avió. Va viatjar per tot el món. Quan va arribar a l'Àfrica i el va veure... era el lloro! El senyor va dir: "Lloro espera!" El lloro el va escoltar i el senyor i el lloro van viure feliços per sempre.

Fi

Sara algueró Caballero - 9 anys, Campredó

El lloro va caure de la gàbia a terra i es va fer mal a les ales. No podia volar i no es podia moure. Estàva continuament parlant i sense poder callar. Va anar al metge i el metge li va dir que ja podia tornar a volar. De la il.lusió que va tindre va marxar volant i va tardar molt en tornar.
Al següent dia va tornar a caure, va anar al metge i li van dir que ja no podria volar més en tota la seva vida.

Montse Vargas Queralt - 9 anys, Amposta

Aquest lloro crec que s'ha escapat i s'ha anat a la selva o podria haver-se amagat en un museu fent-se passar per una estatua o l'han caçat. Potser algú el podia haver agafat i el té com a mascota o l'han gafat i l'han ficat a zoo... Al lloro l'han capturat, jo no se on podria estar perquè jo no entenc de lloros. Podriem cridar-lo i potser sortiria del seu amagatall. També potser que l'hagi agafat un científic per fer un experiment o se n'ha anat al bosc, o uns vellets el cuiden, però t' asseguro que estarà ben cuidat i alimentat. Espero que el trobis.

Alba Subirats Melich - 9 anys, Campredó

A un museu de Figueres hi havia moltes menes d'animals i deu lloros a una gàbia. No se com se'n va escapar un que li deien Manolito. Sospiten perquè al costat hi ha una granja i potser ha anat a la granja o potser algú ha entrat al museu i l'han robat.

La gent de Figueres i els del museu l'estan buscant i l'última vegada que el van veure va ser a la granja de Don José i el van cridar: " Manolito vine que t'ho passaràs molt bé amb nosaltres, però ell se'n va anar.

Tots van seguir buscant.

Deisy Daniela Portilla Uillamarin - 9 anys ( Perú ) Campredó

Hi havia una vegada un lloro que va volar de la seva casa. Havia anat a veure la se va núvia i al tornar s'havia perdut pel carrer. Quan el seu amo se'n va enterar va posar cartells. La gent mirava peró no sabien que el lloro s'havia perdut. La seva núvia també es va posar molt trista.

El lloro no estava al seu país, se n'havia anat a França. Va volar més endavant però finalment va donar la volta.

Mentre la gent mirava al cel el seu amo va veure el seu lloro que havia anat amb la seva núvia i van ser molt feliços.

Participacions en els Jocs Literaris (1)

Ainhoa Panisello Espinosa - 9 anys, Campredó

A aquest lloro li ha passat que no podia menjar el que mengen tots els lloros, només podia menjar pa integral mullat amb aigua i tot el menjar triturat. També havia de prendre’s unes gotes, pobre. Se’n va haver d’ anar al metge perquè li havien de posar una vacuna molt dolorosa, pobre lloro. El lloro es deia Manel i estava en una casa de figueres que és d’una xiqueta que es diu Maria i sempre jugava amb ell. Li posava vestidets i el lloro xalava molt.

Javier Jesús Abalo Miranda - 9 anys (Perú), Campredó

Hi havia una vegada un lloro molt guapo que vivia en un poble que es deia Figueres. Un dia va veure una llora molt guapa que vivia al costat i es va escapar de la gàbia per anar a buscar-la. Però quan se’n va adonar la llora ja no estava a casa. El seu amo la va treure a passejar i el lloro els va perseguir però els va perdre de vista. El lloro es va perdre però no es va rendir, els va buscar per la carnisseria, la floristeria, la peixateria, la fruiteria, però no la va trobar mai.

Roger Miralles Escuin - 9 anys, Campredó

Hi havia una vegada un lloro de color verd que es va escapar i se’l van trobar uns homes que treballaven al zoo i el van agafar. Els homes el van portar a una gàbia molt gran feta expressament per a totes les aus: ànecs, cigonyes, lloros, etc.
Una persona que comprava animals i els venia va triar el lloro; li van donar i després el va pagar amb els diners de la botiga. Se’l va emportar a la botiga i el va posar a la gàbia i va tornar a desaparèixer i el va tornar a veure a un parc de nens menjant els cucs, que li agradaven molt. El van agafar, se’l va endur al veterinari i li van dir que era màgic.

Diego Castells - 8 anys, Campredó

A Figueres un home es va trobar un lloro enganxat a la porta de casa seva. El lloro era de color verd i era molt gran. L’home se’l va quedar i li va ensenyar el lloro als seus amics i va anar a comprar un altre lloro petit. Els dos lloros es van fer amics i l’home els cuidava molt. Els lloros sempre cantaven i deien paraules. Un dia un lloro es va fer molt mal i el va portar a la residència. El van curar però encara li feia mal.

Iris Balaguer Chorto - 8 anys, Campredó

Hi havia una vegada un lloro d’un poble que es deia Figueres i que vivia en un museu molt famós. El museu estava molt content de tindre’l amb ells, però el lloro s’havia cansat d’estar sempre en una gàbia tancat i de sentir a les persones del museu parlar i parlar i també d’estar sol sense ningú de la seva espècie. Va decidir escapar-se una nit al tancar el museu i així ho va fer. Se’n va anar i es va buscar una xicota i es van fer un niu molt lluny d’aquell poble. Es van casar, van fer fillets i van viure feliços i van menjar perdius amb els seus fills.

Enric Mestres Peris - 9 anys,Tortosa

Temps era temps hi havia un poble que es deia Figueres. Tenien un lloro que se’l estimaven molt. Un dia quan van anar a veure’l no estava, i van pensar que li havia passat alguna cosa. “L’han degut robar. Què li ha degut passar” van dir intrigats. “Ai, ai, ai! El qui el trobi s’endurà una recompensa”. Tots el van buscar però ni rastre del lloro. “Diria que no el tornarem a veure mai més”. “No pot ser, el tenim que trobar.” “Ja l’hem buscat per tot arreu però no l’hem trobat”. “Ho sento molt”. “Mai més veurem el meu lloro”.

Fi

Gemma Gil Fajada - 9 anys, Campredó

En un museu molt famós hi havia un lloro molt bonic: era de color verd. A la ciutat de Figueres a aquell lloro, els amos del museu el volien tant que quan es va desaparèixer es van ficar molt tristos. Ho van anunciar per internet i van escriure cartells. Per fi, van trobar una casa que tenia una granja de lloros. Hi havia de verds, blaus, taronges,... de tota classe. Llavors van cridar Esnat, Esnat... no contestava i llavors van sentir el mòbil i el van agafar. Era una velleta que va veure al lloro. Els amos es van alegrar molt i Esmac va tornar a casa.

Comentari sobre la nostra participació als Jocs Literaris

Jocs literaris a les aules

.

Participació en els Jocs Literaris del bloc de Jesús M. Tibau

130è joc literari

Com cada mes, un dels jocs que proposo els dimecres és de tipus creatiu. Fa uns mesos, passejant per Figueres, vaig veure enganxada en una aparador del centre comercial, aprop del Museu Dalí, la foto i la nota que us mostro. Avui us demano un petit text, entre 100 i 200 paraules, explicant la història d'aquest lloro.
.
Envieu els textos a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.
Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.
.
Animeu-vos; tots els textos aconseguiran punts per al sorteig del premi del mes d'octubre: l'allotjament per a dues persones durant dues nits a la casa rural La Premsa d'Arnes..El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 3 de novembre.Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

130è joc literari

Aquest mes d'octubre els alumnes de 3r i 4t participen en els jocs literaris del bloc de Jesús M. Tibau.
Si voleu seguir la seva evolució podeu visitar el bloc de Jesús:

Tens un racó dalt del món

i també el bloc del Ceip.

Gràcies Jesús per donar-nos l'oportunitat de participar.